Els Lluïsos

Història

Els Lluïsos (Centre Catòlic o Centre Parroquial) es va inaugurar l’any 1909. L’obra fou promoguda per Mn. Francesc Xavier Raventós i finançada íntegrament per la senyora Joana Boatell i Mullerat, vídua de Joan Pascual i Batlle. El terreny on es construí́ fou donat per la família Colomer de Can Santfí.

En un primer moment l’activitat es va concentrar principalment a la preparació́ d’obres de teatre. A partir dels anys vint, les activitats van augmentar i van diversificar-se de manera notable, degut a l’entrada de nous joves membres a la Junta. Amb Mn. Martí Mariné i Gaietà Babot al capdavant es va dur a terme el projecte d’ampliació del local, que consistia en un vestíbul nou una sala gran amb bar.

A Els Lluïsos, a més a més del teatre, s’hi promovien tot un reguitzell d’activitats culturals diverses, com ara concerts, recitals de cançó i poesia, conferències, exposicions, jocs de billar, ping- pong i escacs... Va ser la seu de l’Orfeó Gelida des del 1928, i també́ del club Excursionista Gelida. Es va crear una petita biblioteca i l’Escola de Treball l’any 1941. L’any 1960, la JAC (Joventut d’Acció Catòlica) va crear la Setmana de la Joventut, amb la què es pretenia agrupar el jovent del poble per despertar inquietuds.

A meitats dels seixanta va arribar el cinema, i això̀ va fer canviar la fesomia de la sala de teatre; es va modificar l’escenari i no es va reconstruir fins anys després, quan es va tornar a necessitar per als Pastorets.

El teatre que es feia a Els Lluïsos el dirigia en un primer moment el poeta Jaume Vila i Pascual. Més endavant també́ Joan Marí i Conxita Esteve. Quan arribava el Nadal tothom esperava ja els Pastorets, que se solien representar per Sant Esteve i per Cap d’Any. Als Lluïsos s’hi comença a representar gairebé́ des del primer moment (1910), tot i que es té constància que ja se’n feien representacions a Cal Pepus. Els Pastorets, a Els Lluïsos, es van estar representant fins a mitjans dels 80.

El Grup Esplai Mainada va començar la seva activitat el dia de Sant Jordi de l’any 1977 i va tancar les portes l’any 2015. La seva activitat es trasllada a Els Lluïsos ben aviat. Els primers anys es combina amb les representacions del Centre Parroquial, fins que aquest cessa l’activitat i l’Esplai passa a utilitzar la totalitat de les instal·lacions. L’entitat va mantenir el vincle amb Els Lluïsos al llarg de tota la seva història, tot i que el període de màxima activitat es va concentrar entre mitjans de la dècada dels 80 i el 2006.

Actualment l’única entitat del poble que fa ús dels Lluïsos és la comissió de festes de Santa Llúcia, un o dos cops l’any, per preparar la llenya i per coure l’escudella de Santa Llúcia cada 13 de desembre.

a amb l’Esplai i sobretot cap a finals dels anys 90 principis dels 2000, Els Lluïsos va tancant parcialment els seus espais començant per l’espai del teatre (del qual es deia que “queia el sostre”) el qual finalment culmina amb el tancament definitiu i el seu posterior abandonament. No és fins aquest any 2019 que la Fundació Gelida es proposa la recuperació de l’espai per tal de donar-li una segona vida pel poble, 20 anys després del seu tancament.

Preservació i Intervenció

En la recuperació dels Lluïsos cal evitar caure en l’error de buscar l’enderroc per tal de construir uns “Lluïsos a mida”, doncs amb aquesta acció el que estem aconseguint és enderrocar el contingut patrimonial de l’edifici. Hi ha moltes maneres de recuperar un edifici i donar-li un nou ús sense “tirar-lo a terra”. La incorporació d’elements nous en conjunció amb els preexistents pot donar lloc a projectes com el de la Lleialtat Santsenca, on passat i present conviuen per donar un nou ús a un edifici que l’havia perdut.

[[ CONTINUARÀ... ]]

Els LLuïsos, una instituciÓ emblemàtica de Gelida

Durant els seus ja 109 anys d’existència, els LLuïsos han estat una peça importantissima per a la vida cultural, social I religiosa de la població.

Ja a l’any 1902, Mossèn Francesc Xavier Raventós i Vendrell, rector de Gelida i incansable promotor de cultura, religiositat i patrimoni, llogà el que seria el precedent d’aquest local emblemàtic, Cal Pepus, edifici avui enderrocat, situat a la cruïlla del carrer del Sol amb el de Vicenç Perelló, on fundà l’Associació de Sant Lluís Gonzaga, principalment pensada per a nois i noies a partir de la primera comunió, lloc que es converti en el local parroquial. Volent donar una major embranzida a “l’esbarjo de la joventut en aquest poble”, D. Joana Boatell i Mullerat, vídua de l’arquitecte fill de can Pasqual, Joan Pascual i Batlle, donà 7.500 pessetes per a la construcció d’un edifici nou i propi. El terreny fou donat pels amos de can Santfí.

El 14 de març de 1909, es beneí la primera pedra dels LLuïsos, que “te per objecte la moralitat, instrucció i educació cristiana de la joventut d’aquest poble” i que esdevingué un fogar de cultura per a una colla de generacions gelidenques. La tasca cultural, social i religiosa de Mn. F. X. Raventós, fou continuada a partir de 1916, per Mossèn Jaume Via i Mossèn Martí Mariné, ambdos assessinats el 1936.

Magnífiques sessions de teatre de la ma del poeta Jaume Vila i Pascual, i d’altres directors i autors, concerts, recitals de cançó i poesia, excursions, Pastorets, conferències, exposicions, catequesis , cinema mut i parlat, estatge de l’inquiet Esplai Mainada i molts i molts actes més marcaren una llarga trajectòria que s’anà esllangint durant els anys 1970 fins el seu tancament definitiu tot i que el 1984, en cumplir els seus 75 anys, semblava que revifava, però no tingué continuïtat el relleu generacional ni la necessària empara del Rector o d’algú que pogués liderar el projecte.

Des dels anys 80 el local roman tancat i en un estat perillós i només es fa servir el pati per coure l’escudella de Santa LLúcia. Cal valorar i projectar cara el futur aquest més d´un segle de presència a la vida cultural, social i religiosa de Gelida. És un llegat de gran valor que cal posar-lo al dia per esdevenir un nou equipament museistic, arxivistic i social al servei de la població i la cultura del nostre país.

Enric Carafí Morera